Les set diferències

Foto esquerra / Foto dreta

1. El gos apareix sobre un triangle / El gos apareix sobre un quadrat.

2. El triangle té un fons vermell / El quadrat té un fons blanc.

3. El fons general és negre / El fons general és blanc.

4. Comença amb una pregunta molt personal / Comença amb una frase amenaçadora.

5. Fa una advertència / Parla sobre negocis de gossos…business is business.

6. Poques paraules però contundents / Explicacions sobre l’entorn, la salut, blablablabla…

7. MERDA!!! No la trobo!!!

Dog fine  Dog fine 3



Comentaris tancats a Les set diferències

Tota la veritat sobre Dublin Bus

Sé que em faig pesadet amb aquest tema però és que quan hom viu a Dublin i ha d’agafar sovint l’autobús, és una cosa que emprenya molt. Sortosa i actualment Sortosament i actual no és el meu cas puix que jo visc en un DÚPLEX al centre i només agafo l’autobús quan he d’anar a casa d’algú que viu lluny o a una entrevista en un polígon industrial al mig del no res a molta distància del centre (en anglès és Middle of Nowhere Business Park, Dublin 74); clar que d’això ja fa molt de temps perquè actualment, per una qüestió de principis em nego a treballar en polígons industrials encara que utilitzin l’eufemisme de business park…jo tinc un nivell, ja ho sabeu. Jo quan porto més de 30 minuts a l’autobús començo a posar-me neguitós i tinc unes ganes irrefrenables de preguntar al conductor si allò encara és Irlanda.

Fins fa pocs dies tenia les meves teories sobre el motiu de les mítiques esperes a la parada de l’autobús…

Configuració urbana de l’expansió (sprawl) de Dublin, que certs estudis urbanístics la consideren com la pitjor d’Europa per gestionar el trànsit? Noooooooooo!!!

El sistema de rutes que fan que gairebé tots els autobusos passin pel centre? Noooooooooo!!!

El sistema tarifari que fa que a la majoria de viatgers (commuters) els hi surti a compte pagar al conductor? Noooooooooo!!!

Una freqüència de pas ja de per si baixíssima? Noooooooooo!!!

Canvi de conductor amb parada de motor, espera del nou conductor, xerrameca entre els dos conductors, manies del nou conductor abans de continuar la marxa? Noooooooooo!!!

Doncs bé, normalment a les ciutats europees que no es diuen Dublin, al llarg d’uns 50 metres a partir del lloc on hi ha el pal o la marquesina que indica que hi ha un lloc on l’autobús accepta gent, hi ha una tartana d’atletisme per on la gent (la iaia amb el carro de la compra, el garrulo amb el xandall a ratlles Adidas…) comença a córrer un cop veu que el seu autobús s’apropa i d’aquesta manera no es perd temps en recollir el passatge. Home, així qualsevol compleix l’horari! Fààààààààcil!!! (entonació Jaume Paradís, professor de matemàtiques a la Pompeu Fabra). 

Però a Dublin és diferent, a Dublin l’autobús s’atura a la parada i la gent puja sense haver de córrer. Però com volen que no hi hagi retards fent això?

Bus boarding

* Espereu que l’autobús s’hagi aturat abans de pujar.



Comentaris tancats a Tota la veritat sobre Dublin Bus

Són molt de la broma

Continua la campanya d’estalvi d’aigua a Irlanda. I és que últimament i quan semblava que a causa de la cendra volcànica hauria de ser tot el contrari, a Dublin ha estat fent força bon temps. No va ploure durant dues setmanes i l’altre dia va ploure fort però per la nit. M’agrada molt sentir el soroll de l’aigua quan cau sobre la finestra de la teulada del meu DÚPLEX del barri chic de Dublin.

Dic que semblava que hauria de ser el contrari perquè tal com ho van pintar al principi jo em pensava que plouria cendra, tots els carrers coberts, els cotxes fent servir el neteja parabrisa (i no parabrises com diuen alguns, els mateixos que diuen aquests Nadals, bones tardes, cels ennuvolats, etc.) i els cendrers plens sense haver fumat res. Jo volia anar al Tesco per fer una compra compulsiva i desesperada de queviures per poder resistir al meu DÚPLEX del barri chic de Dublin durant setmanes.

Si a Catalunya no plou durant dues setmanes no passa res. Però a Irlanda, tenint en compte que els embassaments són gairebé inexistents i només serveixen per produir electricitat (principalment a la conca del riu Shannon), doncs ja els hi comença a venir una forta tremolor a les cames (temblake en anglès, pronunciat tèmbleic). Després d’un detallat pla de màrqueting donant molta importància a la cultura i a les típiques activitats socials locals, el sector privat ha endegat les primeres campanyes per a l’estalvi d’aigua seguint la frase utilitzada per l’administració pública al gener i adaptant-la a les circumstàncies pròpies de cada negoci.

Water lletres 2  Drink wine



Comentaris tancats a Són molt de la broma

Que no decideixin per tu

Urna 

Ballot produced by DÚPLEX Manufacturing Ltd. – Republic of Ireland

 * * * * *  Si el dissabte vas al Camp Nou, xiula durant un minutet * * * * * 

Com molts de vosaltres sabeu (as most of you may be aware en la seva versió anglesa) aquest cap de setmana es fa la tercera tanda de consultes populars sobre si esteu d’acord que Espanya ens continuï robant cada any uns 21 mil milions d’euros (en anglès seria twenty one billion, 21bn pels amics) o si al final decidim decidir per nosaltres mateixos. Hi ha gent per a tot, eh? N’hi ha que els agrada que els robin i que a sobre després els insultin.

En el cas d’Irlanda, tots els catalans residents en aquest país estan cridats a les urnes l’urna que hi haurà davant del GPO (que són les inicials de General Post Office), lloc molt emblemàtic per la independència d’Irlanda puix que és aquí on va començar l’Aixecament de Pasqua donant el pistoletazzo de sortida al procés que va acabar amb la retirada parcial dels britànics (o fucking brits que diuen alguns per aquí) que continuen administrant 6 dels 9 comtats que té la província de l’Ulster. En gaèlic Aixecament de Pasqua és Éirí Amach na Cásca i per entendre que va passar la paraula més important és Cásca.

L’horari d’atenció al públic serà el dissabte 24 de 10 del matí a 5 de la tarda. Per donar-li un toc irlandès a la consulta i integrar-nos en les tradicions d’aquest país, quan es tanqui l’urna i es publiquin els primers sondejos farem via fora! cap al pub on es procedirà a l’escrutini dels sufragis emesos. Tenint en compte que no disposem de cens electoral, no es donaran dades parcials de participació ni a les 12, ni a les 2 ni a les 4 han cantat línia i anem a pel bingo.

Per acabar, agrair als organitzadors per la feina feta, sobretot al Josep Arnau (home casat pel ritus catòlic i pare de família) i la Noe (malgrat haver-se passat a Meteor, no arriba a Tesco Mobile però poc li falta).

Per a més informació http://irlandadecideix.blogspot.com

Un cop sabut el resultat, si és que volem desempellegar-nos (nous débarrasser en francès) d’Espanya, també hauríem de començar a pensar que en fotem del Montilla, Mas, Carod, Saura, Puigcercós, Hereu, Mayol, Herrera, Zaragoza, Ferran, etc. És que veient aquests noms veig que la política catalana està molt malament. Collons, quin nivell!!!

2s comentaris

Kafka era comptable

I va estudiar amb l’ACCA, desorganització on va deixar una empremta que perdura fins al dia d’avui.

Al començament del mes de setembre del 2007 (de la nostra era) vaig anar a la Dublin Business School (a partir d’ara (dorénavant o désormais en francès) DBS) a informar-me sobre els cursos de comptabilitat que oferien. En principi m’interessava fer una cosa curteta que quedés bé al currículum, d’un any màxim. Però el dia aquell estaven fent una xerrada sobre el curs de tècnic comptable de l’ACCA i em vaig dir que podria estar bé.

Aquí hi ha dues organitzacions independents, l’ACCA que és l’desorganització que fa els exàmens i expedeix els títols (és com un col·legi de comptables, el que es diu un Professional Body en anglès) i la DBS que és on fan classes per poder aprovar els exàmens encara que si vols pots estudiar pel teu compte. En definitiva, que si estàs apuntat a la DBS però no a l’ACCA no pots fer els exàmens.

Cap a l’octubre del 2007 vaig enviar una registration form a l’ACCA, però em vaig oblidar d’incloure la forma de pagament. O sigui que al cap d’unes tres setmanes en vaig enviar una altra explicant el que havia passat i adjuntant un bank draft (xec confirmat en català i chèque de banque en francès) amb el pagament. Llavors em van enviar una carta dient que les dades de la targeta de crèdit que els havia donat eren incorrectes, quan no els hi havia donat cap dada. Al cap d’una setmana em van enviar una carta donant-me la benvinguda i un carnet d’estudiant. Al cap d’una altra setmana em van tornar a donar la benvinguda i em van donar un altre carnet d’estudiant.

A partir de l’octubre del 2008 vaig haver de batallar fins moments abans d’alguns exàmens per poder fer la variant que havia demanat en l’exam entry form, que és el document on dius quins exàmens vols fer i quina variant (Irlanda, UK, Vietnam, Lesotho, el Congo Belga…).

I avui, 8 d’abril del 2010, 17 anys i 2 dies després d’anar a surfejar a Valdelinares (Teruel existe, Teruel resiste), he rebut l’exam review que vaig demanar. Hi ha hagut canvis: en un examen es van equivocar i en lloc d’un 45% he tret un 43%. Com que s’han equivocat em tornen les 45 lliures esterlines que vaig pagar per la revisió d’aquest examen…huahuahua!! Però que b_rr_s!!! I si continuo sense estar d’acord amb el resultat puc apel·lar, el que passa és que ho he de fer abans del 5 d’abril i tenint en compte que he rebut la informació el 8 d’abril…

Aquests de l’ACCA tenen sort que ja estic a més de mig camí, que el seu títol està molt ben valorat i quan el tingui i vagi a una entrevista el penso refregar per la cara de l’entrevistador perquè si no ja els hauria enviat ràpid a aquesta colla d’inútils.

Comentaris tancats a Kafka era comptable

Lá Fhéile Pádraig Sona Daoibh

Happy Saint Patrick’s Day! 

Després de la clara victòria del Barça per 4-0 es trasllada la festivitat del sant patró al 22 de maig

Si us plau, que no us la fotin, que a Irlanda no toquen la gaita!!!!

1 comentari

La farsa dels semàfors dublinesos

Això dels semàfors és un món. En anglès els anomenen the lights, que vol dir els llums recordo que no tothom ha anat a la Castells i en francès els anomenen les feux, que vol dir els focs. El que em fa molta gràcia en francès, a banda de com es pronuncia Starsky et Hutch (a partir dels 36 segons fins als 40), és l’expressió que fan servir per dir passar-se un semàfor en vermell, brûler un feu rouge – cremar un foc vermell. I fotre-li sabatilla, és a dir, anar molt ràpid amb el cotxe li diuen appuyer sur le champignon – prèmer el xampinyó (que és la forma que té un pedal de cotxe). 

Com molt bé recordareu, amics lectors de la Barra d’en Temple (com es pronuncia Temple?), el dia del 75è anniversari dels Fets del Sis d’Octubre vaig fer un post sobre les coses que em feien ràbia. En el tercer paràgraf explicava copy/paste del bo

Els semàfors a Dublin són un escàndol. Acostumen a tenir un botó que si no el pitges no es posa verd pels vianants. Cada semàfor té la seva història però a la cruïlla de Botanic Road amb Prospect Way hi ha un semàfor on arribes i està vermell pels cotxes i vianants; pitges el botó i no passa res. Llavors penses, home, si he pitjat el botó i no es posa verd deu voler dir que ara es posarà verd pels cotxes. Doncs no!!! Un cop arribes allà amb vermell per a tothom i pitges el botó, al cap d’uns 30 segons ben bons es posa verd pels vianants! Què dius, si no havien de passar els cotxes no es podria haver posat verd abans?

Doncs bé, amb això dels 30 segons em vaig quedar moooolt curt. Endavant amb el video!!!

Per cert, ja m’han fet la fitxa.

1 comentari

34 anys

Avui, 24 de febrer del 2010 faig 34 anys. La veritat és que quan era jovenet i anava als balls d’estudiants de la Joviat a Menfis (sessió de tarda de 6 a 10 i sense alcohol) amb la meva americana marró, pensava que això de "el més important no són els anys sinó com et sents" era una excusa de la gent que ja començava a tenir una edat. Però en aquests moments em sento igual que quan tenia, diguem, 25 anys. Suposo que una de les raons és que el meu estil de vida no ha canviat gaire des de llavors. 

El dilluns 22 van sortir les notes dels exàmens. Què vol dir si no us ho passo per la cara immediatament? Doncs que en principi va ser un fracàs. Vaig fer 3 exàmens i només n’he aprovat un. I a sobre el que he aprovat és el que en tenia dubtes, el món al revés. Toca una mica els ous, raons:

– Estudiar a temps complet.

– Anar cada dia a la biblio. Sobretot aquelles tardes de novembre que anava a dinar a casa i després tornava a la biblio, fosc, amb vent, plovent…

– Haver d’estudiar una altra vegada el mateix.

– Suspendre quan els exàmens t’han anat bé.

El dilluns mateix vaig fer una reclamació perquè no estic d’acord amb les notes, sobretot el darrer, el P3 Business Analysis. No tornen a corregir l’examen però verifiquen que hagin comptat bé els punts, o que els punts que hi ha sobre el paper són els que han introduït dins del sistema, que hagin corregit totes les preguntes, etc. Hi ha 378.000 exàmens. També podria ser que amb el nou sistema, en que el corrector (el marker) no té l’examen en paper sinó que el té escanejat i potser com que el sistema és nou no m’extranyaria que s’haguessin oblidat d’escanejar algunes les pàgines del full de respostes (en el seu report l’examinador diu -tercera línia- que molta gent només va respondre la primera i la segona preguntes…potser és que va fallar l’scànner nano!!). I a sobre els 2 exàmens suspesos vaig treure exactament la mateixa nota. Ja veurem…

Cal dir que s’ha de pagar 45 GBP per un i 50 GBP per l’altre, 110 euros al canvi de dilluns a l’oficina de l’AIB a Westmoreland Street. Vicki es deia la noia que em va fer el bank draft (xec bancari), que tenia una manera molt estranya d’agafar el bolígraf (clar que jo escric amb la dreta però com un esquerrà). Si no fessin pagar segur que tots els que suspenguessin demanarien una revisió.

Però bé, això no és res més que una de les meves batalletes, aquí no s’ha mogut ningú i continuo mantenint la posició. Si no hi ha cap novetat amb la revisió faré 4 exàmens al juny.

Per cert, aquest any he tornat a fer una festa al DÚPLEX però no us he convidat.

1 comentari

Ja és estiu a Dublin!!

Continuant una mica amb el festival de l’humor del post anterior, avui toca sessió de fotoperiodisme. La foto aquesta la vaig fer ahir 12 de febrer a Jervis Street, Dublin 1, just al costat del pub The Church, que és el pub situat dins d’una església (això fou possible gràcies a la versió irlandesa de la desamortització de Mendizabal). A aquest pub li tinc una gran simpatia, no pel fet de poder dir que de tant en tant vaig a l’església i quedar bé davant la comunitat catòlica i apostòlica del Sacre Imperi Romà sinó que en aquest pub he vist com el Barça guanyava dues Champions League (xampions lic) el mateix any que el Madrid guanyava el Trofeo Champiñones Luis celebrat a Bollullos Par del Condado (Huelva usted mañana, Spain is different).

Doncs bé, sembla ser que els de l’Ajuntament (Achuntament en català meridional apitxat) de Dublin (Dublin City Council en la seva versió anglesa), volien cobrir unes tanques filferrades que quedaven molt lletges i van treure del fons de l’armari unes lones que no feien servir des del 2006, que és el darrer any en que hi va haver estiu a Dublin. Els del 2007, 2008 i 2009 encara els estem esperant. Espero que no facin com els meus amiguets de Dublin Bus, que et passes una hora esperant l’autobús i tot d’una en vénen tres de cop amb el mateix número.

També podria ser que amb el clima tan poc oscil·lant que hi ha a Irlanda, on un dia fred d’agost pots tenir la mateixa temperatura que un dia càlid de gener, els de l’ajuntament ja no sàpiguen a quina època de l’any viuen. O potser van treure les lones després de passar pel pub i beure’s unes pintes. O potser algun d’aquests funcionaris va anar a Barcelona i va veure que la primavera sempre arribava abans al Corte Inglés (que per cert, la primavera n’està fins els collons del Corte Inglés) i ell encara es va voler avançar més.

* Durant aquests dies homenatge a Carles Sabater a la selecció de cançons.

Photobucket

2s comentaris

La vila d’As Seirbhís

Vinga va, avui faré un favor a tots aquells amb nivell nul o baix d’anglès no tothom es pot permetre anar a la Castells i als que no cliquen els enllaços que poso en els posts.

Com ja vaig explicar al post "Irlanda seca" (Irlande sèche, en francès), a Dublin, la línia d’autobús que disposa de més vehicles és la "Out of ServiceAs Seirbhís". Aquesta és la traducció del fòrum on la gent utilitza un humor molt irlandès per tractar el tema. Suposo que amb tantes hores esperant el teu autobús i només veient passar els que van cap a As Seirbhis t’ho has d’agafar amb humor per força.

Comentari 1: algú em podria aclarir on és "as seirbhís"? És que agafant l’autobús des del centre no acostumo a veure aquesta línia durant el dia però posen molts autobusos cap a aquella zona en hora punta i sobretot quan plou.

Comentari 2: doncs jo volia preguntar on són xxxx (tot de noms de cotxeres en gaèlic – Clontarf, Phibsboro, etc. – "A cotxera" és la segona destinació majoritària dels autobusos per darrere d’As Seirbhís). I una altra cosa, "An Lár" vol dir "El Centre". El centre de què? D’una taronja?

Comentari 3: As Seirbhís és una ciutat secreta sota terra on tothom s’estima i tot és gratuït. Té una població de dos milions. Els seus habitants tenen prohibit viatjar en autobús fora de l’hora punta i és per això que hi ha tants autobusos d’allà en hora punta. Viure una vida de felicitat a As Seirbhís és un honor i només és possible a través d’invitacions.

Comentari 4: jo pensava que As Seirbhís era a prop de la terra Groga, al mateix lloc on arriba l’autobús 120, no?

Comentari 5: As Seirbhís vol dir "Fora de Servei".

Comentari 6: (referent al comentari 5) No fotis!! Però qui és aquest geni?

Comentari 7: As Seirbhís és la destinació més popular i utilitzada en els panells frontals dels autobusos de Dublin.

Comentari 8: literalment vol dir "Fora de Servei". És un text força típic en la majoria de grans àrees urbanes. Londres per exemple en té molts encara que allà hi posen "Sorry" al davant. La RATP de Paris utilitza "Hors de Service" amb una franja vermella en diagonal sobre el número de línia. A Dublin és igual, ningú no llegeix el text…

Comentari 9: és veritat, els de Dublin no saben llegir. Burrus!!

Comentari 10: (referent al comentari 6) és que sóc del comtat d’Offaly.

Comentari 11: què vols dir?

 

Comentaris tancats a La vila d’As Seirbhís