Històries de l’estiu irlandès (22ºC)

Com cada any a principis de juny el temps a Irlanda és estival. Però si passa com els tres estius anteriors voldrà dir que d’aquí molt pocs dies s’haurà acabat l’estiu. Passa el mateix cada any. Però la gent té poca memòria meteorològica i quan arriba la primera onada de calor sempre diu "calor com aquest any, mai!". És la frase de cada maig/juny.

A Irlanda, com a la majoria de països on la calor no és habitual o és habitual durant només 3 mesos a l’estiu després d’un llarg hivern, quan arriba el bon temps la gent es despilota. Cada matí quan vaig a la biblio n’estic fins els collons d’anar a la biblio em creuo amb les noies del barri que són l’estereotip de garrula de la zona Nord de Dublin: sempre roba de color rosa clar o blau cel. Doncs bé, ara amb la calor em van amb tops i shorts provocant que una gran quantitat de massa càrnica surti en totes direccions.

Uns dies càlids a Irlanda són una altra història. La gent es posa al sol en qualsevol plaça, sobretot a l’hora de dinar que és quan pots veure executius i executives superfashion menjant un entrepà (saaanbits en nunyetà) cutre que els hi va caient al terra tota la parafernàlia que els hi posen: que si tomaquet, que si blat de moro, que si cogombrets…però si al final acabarà tot a terra!!!

En un país habituat a les temperatures baixes o suaus la gent no s’acostuma a la calor i agafa massa confiança. Ei, deixo el cucurutxo aquí un moment i ara torno…

 

 Cucurutxo fos

…cómete un cucuruchito de maniiiiiiii…



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Històries de l’estiu irlandès (22ºC)

  1. Gràcies per recuperar el mot “tomàquet” en un post vostre, ni que sigui en l’àmbit d’un saaaanbits. Però viam si en els propers, més que de tomàquet ens parleu de tomeito, que entre la caloreta, els tops i els shorts segur que la cosa està que ard.

    Si te quieres por el pico divertil….

    quina gran cançó!

Els comentaris estan tancats.