Històries de Simmonscourt

Amics lectors de la Barra d’en Temple (pronunciat tèmpel), ara que ja sé les notes dels exàmens de desembre, ara que ja no puc ficar la pota, ara que ja no em puc ficar de peus a la galleda, ara que puc parlar sense després haver-me de menjar les paraules amb patates fregides i ketchup, blablabla…ara sí que puc dir que de l’1 al 10 de desembre del 2008 vaig anar a la zona de Simmonscourt (Dublin 4) a passejar-me. Tot aprovat i amb una mitja de 73.25%

Podria semblar que amb aquestes notes els exàmens segur que són fàcils, que si blablabla, que si voila, que si machin…però avui després de plegar de la feina he anat al centre fent el mateix recorregut que feia per anar a la biblio i me n’he enrecordat de totes les tardes que anava a estudiar amb els companys paquis i de raça negroide. Moltes tardes hauria preferit anar-me’n cap a casa, però últimament estic abonat a la cultura de l’esforç. Potser seria més fàcil ser un dropo i un gandul i fer-me del tripartit però això no va amb mi. Necessito reptes!!

La procedure de les notes sempre és la mateixa. Cap a les 6 o 7 del matí t’envien un email amb els resultats. Doncs bé, jo durant la nit vaig somniar diverses vegades que havia rebut l’email. A la primera vaig arribar a obrir l’email i ho havia aprovat tot; però després vaig veure que ho havia somniat. Després ho tornava a somniar però abans d’obrir l’email em preguntava "estàs somniat? Síííí!!". Això és el mateix que quan t’estàs pixant i somnies que vas al lavabo. Però al cap d’una estona et despertes i te n’adones que era un somni i que encara t’estàs pixant; però et fa mandra anar al lavabo, t’adorms i tornes a somniar que estàs pixant…

L’email el vaig rebre a les 7 del matí però ja havia vist els resultats al meu compte a l’ACCA. Ara continuaré estudiant per l’ACCA fent 4 exàmens al juny; fins ara havia fet el Certified Accounting Technician (que és el mitjà).

Qui no es cregui que m’he graduat que cliqui aquí i després em digui a la cara si encara no s’ho creu; llavors la cosa segurament s’haurà de solucionar a hòsties…

És trist dir-ho però aquest dissabte hi ha la leaving party de la Clara que se’n torna cap a casa. Ara qui farà croquetes? Ara qui farà canelons? Ara qui em portarà a casa des de Bray (Bré en gaèlic)? Una veritable llàstima, mira que m’ho passava bé rajant de la Clara. Una joia la Clara. Si ja ho deia la tieta Isabel i tothom pensava que ho deia de broma.

*** hotmail ja té la versió en català ***

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Històries de Simmonscourt

  1. Tresinores diu:

    que tal unn post de tant en tant?

Els comentaris estan tancats.